Cap a on? FASE 3

J Ja havent arribat a la fase 3!!!! Em disposo a fer una relació dels objectius i activitats que em vaig proposar aconseguir:


OBJECTIUS:

Ø    Saber quina relació manté la pràctica psicomotriu amb les aprenentatges escolars.

Ø    Treure conclusions de la relació mantinguda entre piscomotricitat-aprenentatges escolars.

Ø     Elaborar un document amb les conclusions obtingudes.



ACTIVITATS I CONTINGUTS:

Recerca de fonts bibliogràfiques, documentals i recursos web. Observar com canvien els alumnes des d’un inici al final de les pràctiques. Esbrinar perquè fan els alumnes canvi i en què els ajuda la psicomotricitat. 4.-  Recopilació d’informació necessària. En aquesta fase em dedicaré a cercar la relació que manté la psicomotricitat amb els aprenentatges escolars mitjançant la informació que he recollit fins ara en l'assistència a les sessions de reeducació psicomotriu i les psicopedagògiques, en les quals encara hi seguiré anant fins a finalitzar les pràctiques II. A més, cercaré referències bibliogràfiques, algunes de les quals ja he anat introduint en el bloc per poder obtenir teoria sobre el tema de recerca. També, he de fer i ja he fet una bona recerca de pàgines web (introduïdes al meu bloc). A més aniré explicant alguns canvis que he observat en els alumnes amb qui he treballat, des d'un inici a hores d'ara. Per anar finalitzant, la meva intenció és elaborar un petit document amb la informació recopilada per a poder intercanviar algunes idees amb les mestres d'educació infantil i així entre totes mirar d'introduir alguns canvis, si es veu que són necessaris en la nostra tasca diària.

VALORACIÓ de la FASE 2

Una vegada feta la revisió de la Fase 1 em disposo a fer la valoració de la Fase2. Els objectius que m'havia marcat són els següents:

Ø      Conèixer i saber què s’ha fet fins ara amb els alumnes amb qui he de treballar.

Una vegada vaig escollir els alumnes amb qui havia de treballar em vaig disposar a llegir els les seves anamnesis, vaig poder accedir a la informació sense cap problema.

També tinc l'oportunitat de poder parlar amb els pares, mares, cangurs dels nens que els porten al centre, ells saben quin és la meva funció i podem compartir algunes paraules mentre esperem a entrar a la sessió.

Ø      Observar i intervenir en les sessions que assisteixen els alumnes en el centre.

Les intervencions en les sessions que assisteixo són diferents en les de reeducació psicomotriu, on actuo amb més intervenció, més moviment, mentre que en les de reeducació psicopedgògica la intervenció és més de paraules, opinions, consultes, dubtes, ajudes, etc. 
En aquest objectiu tenia proposat fer passació de diferents proves diagnòstiques. La veritat és que hem estat passant diverses proves d'aquest tipus i m'han servit per conèixer com funcionen i els resultats obtinguts. El que també sé és que sóc poc coneixedora de diferents tipus de proves, però el terapeuta m'orientarà en aquest sentit,  i em donarà  idees de diferents proves per a poder passar als alumnes i que em pugin ajudar en el meu treball diari, a més de poder ajudar a les mestres d'educació infantil a conèixer més als alumnes amb qui estan treballant i les mancances o possibilitats que aquests presenten.

Ø      Conèixer la dinàmica de relació que mantenen els professionals del centre amb els familiars (diàleg, entrevistes, reunions...)

He pogut conèixer com es coordinen entre els professionals del centre, dediquen una estona setmanal a coordinar-se els professionals que agafen els mateixos alumnes i fan traspàs d'informació, comenten els avenços, el que veuen que han de millorar, el que encara és necessari treballar; per altra banda, també sé com es fan les entrevistes amb els pares . Sempre des del centre m'han passat la informació i els acords als quals han arribat en la reunió.

També he pogut assistir a una entrevista amb pares per fer teràpia sistèmica.

Ø      Saber quina relació mantenen l’escola i el centre i quines pautes d’intervenció utilitzen.

Tenia previst poder assistir a la reunió entre mestres de l'escola ordinària i els professionals del centre. Al final he vist que no era factible, doncs les reunions les han fetes en horari escolars. 

El que sí puc dir és que ha semblat que jo hagués estat en la reunió, ja que després m'han traspassat tota la informació i m'han explicat els acords als quals han arribat i després he pogut copsar que realment es segueix treballant en la línia que han decidit en la reunió. 

Ø      Observar la relació que manté la psicomotricitat amb els aprenentatges escolars.

Aquesta és el meu principal objectiu de les meves pràctiques, així doncs és el que intento copsar des de la meva assistència al gabinet, sempre vaig fent preguntes a la psicomotricista i després segueixo interrogant al terapeuta de reeducació psicopedagògica. A més, amb la meva base teòrica que he pogut tenir des de l'inici a la UOC fins a hores d'ara i les observacions directes que faig fent en les sessions em sembla que podré veure quina és la relació que es manté entre una bona pràctica psicomotriu i els aprenentatges escolars.

Fins a aquests moments he pogut veure com en les sessions de psicomotricitat és treballen conceptes com la dreta-esquerra, dalt-baix. davant-darrera, coneixement del propi cos, de l'espai, la relació amb les objectes, amb els altres...tots aquests treballa ajuden després en una bona escriptura, una bona lectura i la seva direccionalitat...

VALORACIÓ de la FASE 1.-

La tutora em demana que expliqui una mica com ha anat fins ara i si he aconseguit els objectius que tenia proposats; em disposo a fer-vos-en cinc cèntims del meu treball.

En la Fase 1 disposava d'aquests objectius:

Ø      Conèixer el director del centre, el tutor extern.

     A dia d'avui puc dir que el director del centre, en Diego és un gran professional, i m'orienta, m'ajuda i m'explica tot el que li demano, i realment fa la tasca de tutor extern. N'estic molt satisfeta i li agraeixo la confiança que ha dipositat en mi. Entro al gabinet i em sento acollida pel personal que hi treballa, és un factor important en la tasca que estic realitzant. Veig que estic aprenent dia a dia i em congratula.

Ø      Definir els objectius,  treball,  horari i alumnes a realitzar en les meves pràctiques.

Els objectius del pràcticum II van quedar ben definit en el seu dia. Per altra banda l'horari i els alumnes han tingut alguns petits canvis: 

          1.- L'horari l'he variat en dues ocasions, una perquè vaig fer un canvi d'alumne i una altra perquè l'alumne escollit li han canviat el dia de teràpia psicomotriu en el centre per a poder treballar més individualment: ha passat de treballar els dimarts als dilluns.

          2.- A  l'inici vaig escollir un alumne: GL, però després vàrem veure que era un alumne bastant avançat i jo preferia fer un seguiment d'un alumne d'incorporació més recent, així que vaig agafar a l'AM.

Ø      Conèixer el centre, la seva metodologia i els seus professionals.

He estat coneixent la teoria sistèmica, amb la que es basa el centre i he anat passant pels diferents professionals, sé que encara em manca en Toni, per motius d'horari m'és una mica més complicat, però ja en tinc ganes d'anar a una de les seves reeducacions pedagògiques.

Puc dir que m'ha encantat passar una estona amb ells tot veient la manera de treballar, els recursos amb què compten i la metodologia emprada.

Ø      Fer les pràctiques amb una actitud oberta i sense perjudicis.

No en tinc cap dubte, estic xalant fent les pràctiques i m'agrada a més m'estant sevint per la meva tasca diària i per a la propera, si s'escau, com a psicopedagoga.

Teràpia familiar i teoria sistèmica.

    El gabinet Diego Mercado treballa sota la teoria sistèmica. Els pares participen i en cada sessió hi ha una estona pensada per a poder dialogar amb ells. Quan realment es treballa seguint la teoria sistèmica és en la teràpia familiar.

Des de l'epistemologia sistèmica, el sistema de relacions personals aporta elements per a la comprensió, tant dels possibles trastorns, com dels motius que han interferit les solucions intentades. Desvetllar el procés de patiment psicològic requereix acollir, clarificar, avaluar i decidir, tenint com a objectiu construir realitats alternatives. És un context privat on el compromís d'ambdues parts és la base del contracte inicial.

Tinc l'oportunitat de seguir un cas mentre estic fent les pràctiques, us en faig cinc cèntims de com espot veure el treball d'aquesta teoria:

Una família jove amb estudis,  amb feina i molt responsables. Tenen dos fills, un nen que ha començat la ESO i una nena que fa 5è. Els dos germans discuteixen sovint. Els pares els preocupa l’ actitud que tenen a casa i també a l’escola. Es mostren preocupats pel rendiment escolar. Han provat diverses teràpies: flors de Bach, osteopatia, ... han sentit a parlar de la teoria sistèmica, doncs un dels dos és mestre, i han decidit fer teràpia. El Diego els ha assessorat en fer sessions de psicomotricitat combinades amb les sessions que fan amb ell.

A la primera entrevista es va parlar de què els preocupava a cadascú , de les activitats extraescolars que feien i els va proposar que la nena deixés alguna  extraescolar, si es veia carregada. Decideixen deixar música i continuar amb les altres activitats.

En Diego decideix fer sessions de psicomotricitat amb la Jana i les distribueix de la següent manera:

Les primeres sessions actuen un alumne cada vegada, la tercera setmana van junts els dos germans i els fa agafar rols diferents als seus. A la quarta setmana actua en una sessió el pare amb el nen i en l'altra amb la nena. A la cinquena setmana actua la mare.

En les sessions es treballa sovint amb els jocs de rol. El pare fa de nen/a i a l'inrevés i el mateix amb la mare.

Al finalitzar les sessions sempre hi ha una estona de reflexió: com s'han sentit, com han vist a l'altre, què farien per millorar la sessió, què demanarien a l'altre...

Reflexió personal:

Jana, la psicomotrista del centre, sempre explica el que ha fet¸i com ha anat la sessió a la mare o al pare, segons qui va a buscar als nois.

De moment la percepció que hi ha és molt positiva. Els  dos  germans es relacionen més. Hi ha hagut canvis importants quant a  idees i maneres d’actuar. 

Fase 2.- Sessió amb la CF i la MC

25/04/2012

1.- Identificació de la sessió: ens troben en una altra sessió de reeducació psicomotriu amb la CF i la MC, la terapeuta i jo.

2.- Objectius: en aquesta sessió la psicomotricista té previst treballar:

-la direccionalitat.

-l'atenció i coordinació.

-expressió oral.

-la creativitat.

3.- Desenvolupament: s'inicia la sessió saludant-nos, explicant com ha anat la setmaneta i recordant les normes.

-Fem el joc de la roda de colors: cadascú escull una tela de color diferent (verd, blau, vermell i groc). Caldrà girar cap a la dreta en cercle quan la terapeuta anomena 1 i cap a l'esquerra quan diu 2. A més cal prestar atenció perquè al sentir el nom del color que portem a sobre (com una capa) hem d'acotxar-nos i mantenir-nos així fins que tornem a escoltar el nostre color. 

Ens ho passem pipa i veiem com les nenes presten atenció i segueixen les ordres donades. 

-Avui toca fer titelles, hem passat Sant Jordi i s'escau l'activitat, a més a l'escola han anat fent representacions i els pot servir de guia. Se'ls deixa un titeller amb diferents titelles. Les nenes han d'escollir la titella o titelles que desitgin i inventar-se una història. Els costa moltíssim i al final hem de ser la Jana i jo que els fem la nostra inventiva.

Després passen a fer-ho elles i els segueix costant, encara que la MC sembla molt decidida dient que ella en sap i ella vol ser...i ella....després a l'hora de la veritat és la CF qui encara té més iniciativa. Al final acaben fent una mini-representació i se'ls esgota el temps de la sessió. Ara mateix anirien seguint, ja han trencat el gel i han començat a posar-se d'acord.

-Expliquen com s'han sentit i com ha anat a l'inici, que han notat al final i què hi poden millorar.

-Ens abracem i ens acomiadem.

4.- Els recursos: en aquesta sessió hem necessitat:

-teles de colors.

-titeller.

-titelles.

5.- Avaluació: hem pogut copsar com presten atenció a les ordres, com es desenvolupen amb la direccionalitat i respecten les normes.

En l'estona de titelles hem tret molt de suc en quant a les actituds que han manifestat les dues nenes: una que es mostra més "mandona", però a l'hora de la veritat la que és més vergonyosa, tenint el titeller davant és més desinhibida, com s'ho han fet per a poder buscar un petit diàleg per a les seves titelles i la relació que han mantingut entre elles.

6.- Observacions: m'ha agradat molt fer el treball de les titelles, doncs, he pogut copsar actituds  que la Jana m'explica de les alumnes.

BONA DIADA' 2012

                                   

us desitjo: BONA DIADA!!!!

Avaluació del desenvolupament psicomotriu del nen/a.

Des del centre de reeducació escolar he pogut anar coneixent i agafant diferents informacions sobre les proves diagnòstiques. En Diego m'ha ofert aquest PDF, d'on us extrec la següent informació:

http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero16/REMEDIOS_MOLINA_1.pdf

La gran majoria dels test o bateries són fàcils de passar i mostren relacions amb els aprenentatges escolars. Poden proporcionar suficients informacions per establir un pla de reeducació factible per fer a la classe, i així evitar que les alteracions siguin més greus.

Aquí us passo un seguit de proves que us poden ser útils:

1.- Orientació dreta-esquerra.

Se sap que existeix una relació entre les dificultats d'aprenentatge en la lectura i les alteració en l'orientació esquerra-dreta.

1.1.- Test d'orientació dreta-esquerra de Piaget-HEAD (Zazzo 1969).

Permet avaluar el coneixement que té el nen de les nocions de dreta-esquerra sobre ell mateix i sobre l'altre i amb els objectes.

Dues proves del test no mesuren, pròpiament parlant, la noció dreta-esquerra, en l'àmbit verbal. En les proves en les que el subjecte pot reproduir gestos efectuats per l'experimentador o dibuixats, és el domini de la reversibilitat on el posa en evidència el coneixement dreta-esquerra. 

1.2.- Test de discriminiació dreta-esquerra de Beton.

Tots els ítems que composen el test fan referència a les nocions dreta-esquerra i aprecien cinc dimensions d'orientació dreta-esquerra: identificació de les parts del cos (ensenya'm la teva mà dreta), execució de moviments dobles no creuats i després creuats ( toca la teva orella dreta), identificació de parts del cos de l'examinador (ensenya'm el meu braç dret), execució de moviments, fent invertir l'orientació sobre sí mateix i sobre l'altre (amb la teva mà dreta toca'm el meu ull dret).

1.3.- Test de discriminació dreta-esquerra de mans de Key.

En el test s'estudia com el nen reconeix la mà amb la que escriu el personatge dibuixat en diferents posicions ( de cara, esquena, de perfil) i diferencia la seva mà dreta de l'esquerra.

El test compta sis parells d'imatges sobre les quals el nen ha d'indicar amb quina mà escriu el personatge dibuixat.

La prova és discriminativa de 6 a 9 anys.


2.- Lateralitat.


Els test de lateralitat permeten determinar en cada part simètrica del cos, quina és la que domina. Harris (1967) presenta un conjunt d'accions que ha de complir l'alumne amb les quals determina la dominància manual, visual i podal.


A partir dels resultats obtinguts es poden classificar a les persones en dretans, esquerrans o ambidestres. 


L'extensió d'aquests tests a les parts simètriques del cos ( ulls, oïdes, peus) permet determinar la lateralitat homogènia o creuada. 



3.- Esquema corporal.

Els tests utilitzats s'agrupen en tècniques projectives, respostes verbals i mesures objectives.




3.1.- Dibuix de la figura humana.


Aquesta prova està basada sobre la representació gràfica del seu propi cos. La diferència entre les possibilitats gràfiques del nen  i el coneixement de les parts del cos fa que no arribi a ser del tot vàlid.



3.2.- Test d'imitació de gestos de Berges i Lèzine  (1963).


Mesura la possibilitat del nen en reproduir els gestos realitzats per l'experimentador amb les mans i els seus braços. Gestos simples, interessen essencialment a la primera infància de 3 a 6 anys i fan intervenir els factors d'ordre perceptiu i pràctic. 








3.3.- Test d'esquema corporal de Daurat- Heljak (1966).

El nen ha de reconstruir el cos humà a partir de peces conegudes.


Es mesuren el coneixement topogràfic, estàtic que el nen té del seu esquema corporal. També el cos en acció.








4.- Percepció.


4.1.- Test de desenvolupament de la percepció visual, Frostig (1964).


La discriminació de les formes és un element fonamental en la distinció de les lletres per a l'escriptura. Aquest conjunt de proves determina el nivell aconseguit pel nen en les seves possibilitats de reconeixement de les formes i indica si el nen està preparat per a l'aprenentatge de la lectura. 


El test avalua la coordinació òculo-manual, la percepció de la posició a l'espai i la percepció de les relacions espaials. 


4.2.-  Proves gràfiques d'organització perceptiva de Santucci, Pecheu (Zazzo 1969).


Aquestes proves són una adaptació del test de Bender (1938, 1946). En elles es pot trobar els nens que presenten dificultats escolars, un possible dèficit d'organització grafo-motriu, per la utilització de còpies de figures geomètriques; la interpretació dels resultats és relativament llarga i requereix un cert hàbit per part de l'experimentador. 

4.3.- Test visual de Monroe (IIg, Ames (1972).

Les possibilitats del nen de diferenciar les formes o les lletres a partir de la seva orientació, es troben avaluades en aquest test de mesura del nivell de preparació del nen als aprenentatges escolars.

5.- L'escala de desenvolupament motor.

5.1.- L'inventari del desenvolupament, Gesell (1955).

El desenvolupament motor del nen ha estat anotat per Gesll a partir de nombroses observacions de nens, i els elements característics de les diferents etapes s'han posat de relleu. Es basa en prendre anotacions de les observacions que es fa en el nen en si realitza les proves que es demanen. Es conclou si el seu desenvolupament motor és normal o és retardat.

5.2.- Test motor. Ozeretzki (1956).

Hi ha un conjunt de proves per a nens de 6 a 14 anys. En cada edat s'avalua la coordinació dinàmica general, la rapidesa de moviment simultani i la manca de sincinèsies.

5.3.- Perfil psicomotriu. Dic i Vayer (1971).

És utilitzable amb nens de 2 a 11 anys, són fonamentades en l'observació, per part de l'experimentador, del comportament del nen. La representació gràfica dels resultats permeten una lectura immediata de les debilitats del nen.

Permeten avaluar: la coordinació de les mans, la coordinació dinàmica general, l'equilibri, la rapidesa, l'organització de l'espai, l'estructuració espai-temporal, la lateralitat, les sincinèsies i paratonies, el manteniment respiratori i l'adaptació al ritme.

6.- Orientació temporal.

6.1.- Proves de ritme de Stamback (Zazzo 1969).

Aquestes proves avaluen un dels aspectes de l'estructuració temporal per aquells nens que poden presentar dificultats de la lectura (dislèxies). Existeix una relació entre els resultats d'aquestes proves i els nens que presenten dislèxies. Temps espontani, reproducció d'estructures rítmiques, de comprensió simbòlica de les estructures rítmiques i de la seva representació.

6.2.- Avaluació de talents musculars de Seashore (1960).

Avalua la intensitat, la tonalitat, el ritme, la duració, el timbre, la memòria tonal. S'obtenen els resultats de manera objectiva: el nen ha de comparar dues estructures i indicar si són idèntiques o no.

Es passa a nens a partir de 9 anys.

7.- L'eficàcia motriu.


La destresa manual només pot apreciar-se en una bateria de test on hi hagi test de rapidesa i de precisió.


7.1.- Zazzo (1969).


M. Stamback proposa quatre proves d'habilitat motriu:

• punteig (prova de rapidesa),
• retallar (prova de precisió),
• construcció de torres (prova de precisió) i 
• manipulació de boles (Ricossay)(prova de precisió).

A partir d'aquestes proves es pot calcular una nota global d'habilitat manual.

7.2.- Altres proves.

Existeixen altres proves per avaluar aspectes d'habilitat manual:

• Test de destreses de les peces minúscules (Crawford) (mesura de la coordinació óculo-manual).
• Minnesota rate of manipulation test. (Mesura l'aptitud als treballs de manipulació).
• Test de destresa de Strom breg. (Mesura de la manipulació: precisió i rapidesa).
• Purdue Pegboard. (Mesura de la destresa digital).

Fase 2. Sessió amb AM

19/04/2012

Avui era la primera sessió que es feia de reeducació psicopedagògica després d'haver parlat amb la tutora i la mestra d'educació especial i els professionals del gabinet psicopedagògic.

1.- Objectius: 

-Treballar més manipulativament per poder introduir a l'AM en un bon treball de la lectoescriptura (ja que és la responsabilitat que s'agafa des del centre en la reunió).

-Observar com actua l'AM i com es manifesta en la sessió.  

2.- Desenvolupament: 

-S'ha iniciat la sessió amb una xerrada del terapeuta explicant a l'alumne que havia estat a la seva escola i havia conegut a la seva mestra i alguna cosa, sempre positiva, sobre el que havien estat parlant.

-Ha fet un treball amb cubs, per cert, era un material desconegut per a mi i m'ha agradat moltíssim. El nen havia de col·locar els cubs tenint en compte el model (cada cara mostra un dibuix diferent). S'ha iniciat el treball en la sèrie 2 i s'ha passat a la 3, perquè la feia molt ràpid. Hem acabat la 3 i ja es mostrava cansat.

-Ha fet un trencaclosques de 25 peces.

-Hem jugat al memory amb poques peces.

3.- Recursos: per a fer la sessió hem utilitzat els cubs, el trencaclosques i el joc del memory.

4.- Avaluació: M'ha semblat molt apropiat poder tenir unes paraules amb els professionals que treballen amb l'AM i així poden anar tots a una i reestructurar el treball, encaminar-lo amb una finalitat més concreta.

La sessió d'avui ha anat molt bé, he après i he gaudit molt ella. He de dir que el terapeuta m'explica cada pas que fa i el perquè el fa; a més de les observacions que va fent amb l'alumne; també he de dir que jo alguna coseta que observo també li ho comento; així com els dubtes que en tinc.

5.- Observacions: Hem pogut observar amb el gran nerviosisme que actua quan treballa, li cauen les peces pel terra molt sovint, i sempre vol fer torres altes, no escolta al professional, ell segueix les seves actuacions, sense respectar algunes orientacions que se li donen.

Fa dues sessions que està molt més confiat, més mogut, contesta més i es mostra més desinhibit.

M'agrada molt la manera en què es tracta a l'alumne, sempre animant-lo, positivament, amb paraules de felicitació, l'AM es mostra content i feliç en la sessió.

Fase 2.- Reunió amb la mestra de l'AM

El tutor del centre de reeducació psicopedagògica ha concertat hora per poder tenir una trobada amb els diferents professionals que  treballen amb l'AM. La data ha estat canviada en diverses ocasions per part de l'escola, al final s'han pogut trobar i ha estat aquesta setmana: el 16/04/2012.

En l'entrevista s'hi han trobat la tutora, la mestra d'educació especial, la Jana (terapeuta psicomotricista del centre) i en Diego (tutor del centre de reeducació).

En la reunió s'ha parlat els diferents temes:

-quines mancances mostra l'AM a nivell escolar.

-quins avenços han vist des del moment en què ha assistit al gabinet.

-com es treball des del centre extern, què s'ha fet fins a a hores d'ara.

-quina evolució han vist des d'un inici.

-acords per part de tots els assistents.

Des de l'escola es diu que és un nen immadur, el més petit de la classe, amb una expressió molt poc fluïda. Mostra mancances en els aprenentatges, li costa seguir el ritme. Per altra banda diuen que la relació amb els companys ha millorat.

Els professionals del centre han descobert que la mare (estrangera) no sap llegir,  mostra molta vergonya per aquest fet,i no ho ha comunicat al gabinet i a més no és capaç de demanar ajuda per saber que diuen algunes informacions escolars (notes penjades a la porta de la classe), la mare no ho sap afrontar bé i en aquest cas no ajuda al nen per a res. El pare es mostra despreocupat per l'educació del seu fill.

L'actitud de la mare, molt nerviosa, neguitosa la transmet al seu fill i quan està amb ella es mostra molt diferent que quan està amb altres adults.

També s'ha parlat que mostra dificultats per a poder produir alguns sons, la mare no n'és bona mostra i caldrà fer un treball en l'aparell bucofonador i s'acorda que se n'encarregarà el centre de reeducació psicopedagògica. A més també es farà un treball més manipulatiu, ja que es considera la base per a la lectoescriptura.

Des del gabinet es diu que és un nen que mostra molta desconeixença en el seu propi cos i és el que s'està treballant (lateralitat, equilibri, espai temporal, joc simbòlic, etc...)

S'acorda que es seguirà fent el treball del seu cos i es farà un treball per millorar el seu aparell bucofonador. Per això, caldrà parlar amb la mare i transmetre-li la informació obtinguda i es proposarà fer un canvi de dia per a poder fer un treball de teràpia psicomotriu individual i en ella s'aprofitarà per a fer pràxies i psicomotricitat.

He de dir que abans de l'inici de les pràctiques pensava  poder assistir a alguna d'aquestes reunions, però veig que amb l'horari en què es reuneixen m'és impossible, de totes maneres veig que se'm transmet tota la informació que necessito i que crec útil per a poder fer el meu treball. Veig que els professionals del centre són molt transparents en aquest aspecte i els agraeixo la seva actitud!