CONTES
1.- ELS DRETS DELS INFANTS - UN COMPROMÍS DE GRANS i PETITS
Vet aquí que una vegada, en el bosc de les diferències, molt a la voreta d'una muntanya anomenada la "Muntanya encantada", una tortuga, un cargol, una llebre, un esquirol i un pardalet, que tenien moltes ganes d'aprendre, volien anar junts cap a l'escola. Va ser així com els 5 amics es van reunir a l'inici del camí que els duia cap a l'escola. Havien d'arribar dalt de la "Muntanya encantada", i era un llarg camí ple de corbes i de dificultats.
Malgrat que tots tenien ganes d'arribar-hi, el camí els va sorprendre. La tortuga, que caminava molt a poc a poc, no va poder seguir el ritme dels altres i va arribar quan l'escola ja era tancada. L'esquirol, bellugadís i juganer com és, saltant d'arbre en arbre i distret amb les pinyes, va sortir del camí i es va perdre. El pardalet volava tan alt que va perdre de vista els seus amics, es va despistar i, volant volant, va anar a parar al "Llac misteriós". El cargol, com que tenia tanta por de sortir de la seva closca i de seguir el camí, va estar una estona amagat i després va decidir tornar enrere cap a casa. I la llebre va anar tan ràpida que, quan va arribar, s'àdonà que els seus amics no hi eren. De sobte es va posar tan trista que va començar a plorar, sense acabar d'entendre per què estava tan sola.
Però per sort, la Fada de la "Muntanya encantada", en sentir els seus plors, se li apropà tot preguntant-li:
_Per què plores, llebre?
_És que hi ha un únic camí per anar a l'escola i, com que tots som diferents, només jo hi he pogut arribar! _digué la llebre.
La fada, sorpresa, li va respondre:
_Uix! Això no pot ser, tots els animals han de poder arribar a l'escola per aprendre moltes coses. Tranquil·la trobarem una solució!
I va ser així com l'endemà al matí tots els amics tornaren a trobar-se, i quina va ser la seva sorpresa quan van veure molts camins diferents:
_Què bé! van dir tots.
Aquell dia, la tortuga va arribar a l'hora, perquè el seu camí era curtet. L'esquirol no es va perdre perquè va seguir un camí d'arbres que el guiaven. El cargol va ser més valent perquè seguia una bonica cançó que la Fada li anava cantant des de la muntanya. I la llebre duia un picarol penjat al coll, i el so ajudava el pardalet a no perdre's.
Que contents que es van posar! Per fi tots havien pogut arribar a l'escola!!
Cada infant té el dret a disposar dels mitjans adequats a les seves característiques i necessitats per accedir a l'educació. No hi ha d'haver un únic camí, sinó molts i diferents, que s'adaptin als infants i no a la inversa.
.............................................................................................................................................................
2.- LA RESOLUCIÓN DE ASANGA
Asanga abandonó su cueva para ir a buscar comida. En el camino se topó con un hombre que frotaba una barra de hierro macizo con un pedacito de algodón. Asanga le preguntó a aquel hombre qué estaba haciendo, y éste le contestó que estaba haciendo una aguja.
Asanga se sorprendió mucho de que ese hombre creyera posible hacer una aguja frotando una gruesa barra de hierro con un poquito de blando algodón, pero el hombre le dijo:
“Si uno está resuelto a hacer una cosa,
no fracasará en su empeño,
aun cuando la tarea pueda parecer imposible”.
ASANGA LLEGÓ A VER
Asanga se encontró con un perro loco de dolor por una herida en el costado, que estaba infestada de gusanos.
Sintió gran compasión por el perro y deseó aliviar sus sufrimientos, pero sabía que si le quitaba al perro los gusanos, éstos morirían por falta de alimento.
Asanga decidió quitar los gusanos, pero poniéndoselos en su propia carne para que pudieran seguir viviendo.
Cuando ya Asanga se disponía a quitar los gusanos con la mano, se echó atrás pues pensó: “Si los quito con los dedos, podría aplastarlos”.
Así pues, cerrando los ojos, se inclinó para quitar los gusanos lamiendo la herida.
En el preciso instante en que su lengua tocaba el perro, éste desapareció, y en su lugar, bañado en una balsa de deslumbrante luz, apareció lo que él tanto deseaba.
