En aquest apartat pretenc anar escrivint textualment paràgrafs que trobi interessants d'alguns llibres que em passen aquests dies per les meves mans; així doncs us passo la primera referència bibliogràfica:
"..." L'òrgan del nostre cos responsable d'aquestes capacitats és el cervell, i el que unes àrees cerebrals siguin millors o pitjors depèn en bona part dels nostres gens, tot i que l'entorn les pot modular. Tan mateix que es provi de modificar una capacitat específica amb l'entrenament, no aconseguirem que una dificultat es converteixi en habilitat "..." Cadascú de nosaltres posseeix un perfil únic de desenvolupament neuropsicològic amb punts forts i punts dèbils. Segons quin sigui el perfil d'habilitats, però especialment el de "no-habilitats", el pas per l'etapa escolar serà molt diferent.
De vegades la dificultat per l'aprenentatge es troba en la capacitat per parar atenció, concentrar-se o aprendre a organitzar i planificar adequadament les tasques, la qual cosa impedeix un rendiment acadèmic d'acord amb el nivell d'intel·ligència
"..." Conèixer les basescerebrals de les diferents dificultats per l'aprenentatge és fonamental per ajudar els nens que no progressen a l'escola. El fracàs escolar baixaria si el sistema educatiu contemplés ajudes efectives per als alumnes amb dificultats.
Els baixos resultats acadèmics i en alguns casos de relació social, sumats a la incomprensió i als judicis equivocats sobre la manca d'esforç i de pautes educatives familiars, generen altres problemes de caire emocional en molts d'aquests nens i joves amb trastorns d'aprenentatge. La baixa autoestima, juntament amb els mals resultats escolars, sovint els submergeix en un cercle viciós de difícil orientació i de nefastes conseqüències a nivell personal i social.
"..." Per abordar aquests trastorns de manera individual i global és imprescindible el treball coordinat de professionals de l'àmbit de les neurociències i l'educació.
"..." Hi h un llarg camí per recórrer. Fa falta formació en l'àmbit educatiu, sanitari i social. S'han d'utilitzar molts recursos i els resultats no es veuran d'un dia per l'altre, però és l'únic camí possible. Reconèixer la realitat és l'única manera de començar.
SANS, A (2008) "Per què em costa tant aprendre?. Trastorns de l'aprenentatge" Edebé. Hospital Sant Joan de Déu. (pàgs 9-12)
.............................................................................................................................
2.- "Las investigaciones llevadas a cabo en el área de la lecto-escritura y los cursos de perfeccionamiento del profesorado de Preescolar y primeros cursos de Primaria están contribuyendo a concienciar cada vez más a los educadores de que un aprendizajeeficaz de la escritura no se realiza mecánicamente _a base de copiar letras y palabras_, sino que, por el contrario, se requiere que el nño vaya desarrolando adecuadamente diversas aptitudes psicomotrices.
.............................................................................................................................
He estat llegint i fullejant llibres i he trobat aquest escrit molt encertat, us l'escric tal i com l'he trobat:
Con esta misma finalidad, los autores de esta obra explican a maestros y reeducadores, de una manera sencilla y precisa, los factores o aptitudes en los que el niño necessitaejercitarse a fin de adquirir automatismos básicos para realizar una escritura correcta: percepción de tamaños y formas, orientación y organización espaciales, dominancia lateral, coordinación visomotora, simbolización, etc.
Teniendo en cuenta esta base psicomotriz, presentan, además, una amplia selección de ejercivios, gráficos y juegos (...) para ayudar a los niños de 4 a 7 años a dominar, gradualmente, todos los mecanismos que intervienen en la escritura, evitando, los problemas de aprendizaje que afectan a bastantes escolares."
Rien Ch; Frey-Kerouedan, M (1987) De la motricidad a la escritura. Ed. Cincel. Madrid.
Rien Ch; Frey-Kerouedan, M (1987) De la motricidad a la escritura. Ed. Cincel. Madrid.
.............................................................................................................
3.- Cercant més informació sobre el meu pràcticum he arribat a trobar un resum de La Pràctica Psicomotriu com un abordatge educatiu preventiu: un punt de partida per a repensar l'escola en les III Jornades de PràcticaPsicomotriu (Bernard Aucouturier), Palma de Mallorca, 7/9/2000 on he extret les següents idees:
"La Psicomotricitat és com un diamant en brut, que conté tota la grandiositat de la seva bellesa en el seu interior, però que cal polir-la, donar-li una forma, per tal de què adquireixi tota la seva magnificiència."
(...)
Comparteixo de sempre amb Bernard Aucouturier que la PràcticaPsicomotriu, com un abordatge específic de la psicomotricitat, és una manera d'entendre la vida, una manera dels infants d'estar en el món. En Vicenç Arnaiz ens parlava, en el Congrés de Psicomorticitat de Barcelona (...), que la psicomotricitat aporta vida a l'escola. (...) és un alè dinamitzador que afavoreix la manifestació de les necessitats més intrínseques dels infants, permetent el seu desenvolupament psicomotor, cognitiu, afectiu i relacional. (...)
L'abordatge psicomotriu permet donar un sentit al moviment. (...)
El gest, el moviment, que és com un pensament en relleu, neix per sí sol, si se'l deixa emergir, però mor quan ningú l'escolta, desapareix quan ningú l'entén, i fuig quan ningú l'espera. D'aquí la necessitat de què els contexts educatius defugin del corsé dels currículums, dels horaris estrictes, de la linealitat..., que són els elements que dificulten, per no dir que impedeixen, la creativitat i l'autonomia. (...)
La psicomotricitat ofereix al nen la capacitat d'aprendre's, de comprendre's, de transformar-se..., en diàleg amb sí mateix i amb els altres. (...)
L'expressivitat motriu és la manifestació de la totalitat corporal; és el resultat de la interrelació dinàmica que es dóna entre el cos considerat com a funció i com a instrument, i el cos considerat com a imatge. El cos s'entén, es comprèn i s'expressa només a través de les seves relacions; les relacions que estableix amb el temps, amb l'espai, amb els objectes, amb els altres i amb sí mateix. (...)
L'abordatge psicomotriu potencia la seguretat dels infants. Referida tant a la seguretat física, (...), emocional (...), afectiva; les dues darreres fonamentals pel procés de creixement dels infants, està en la base de qualsevol procés de desenvolupament, permetent-los elaborar un itinerari de separació, de descentració, que els ajudarà a construir un procés vers la creativitat i el pensament operatori, en definitiva, afavorint la conquesta de l'autonomia i la capacitat d'assumir responsabilitats.
(...)
Un altre element d'importància cabdal és la representació. Gràcies a la possibilitat que els oferim als infants en la sala (...) tant en el primer moment de moviment i de joc simbòlic, com en el segon de la representació pròpiament dita, aquests poden elaborar un procés de traducció envers l'exterior d'allò que viuen internament i que encara no són capaços de vehicular de forma conscient. (...)
La PràcticaPsicomotriu ha de posar en relleu la potencialitat dels llenguatges expressius com la pintura, el modelatge, la dramatització així com els contes i les construccions, entre d'altres. (...)
La psicomotricitat i la Pràctica Psicomotriu esdevé, avui, en el nostre context educatiu, el paradigma de canvi més ferm, amb més possibilitats de reeixir. (...).
La Pràctica Psicomotriu és un abordatge educatiu amb un gran futur. El seu present, com es posa de manifest en el gran nombre d'activitats de formació que es realitzen arreu, així com en el fet de què cada vegada hi hagi més psicomotricistes d'aquesta orientació a les escoles, gaudeix d'una salut immillorable. la necessitat de clarificar i continuar redefinit la mateixa educació i el paper de l'escola en la societat actual no sols es manté vigent sinó que es fa indispensable, i som conscient del lloc que aquesta li correspon.
Vet aquí per què la PràcticaPsicomotriu és una pràctica preventiva que a més afavoreix la coherència educativa (...). Cal l'esforç de totes les persones que hi estem implicades per poder avançar en aquest itinerari, i cal, també, a banda de les activitats de formació que estadan realitzant arreu amb una gran força, crear espais de reflexió on es puguin compartir experiències i elaborar noves hipòtesi de treball. Tot plegat afavorirà la nostra sintonia amb els interessos dels infants i per tant els permetrà ser més feliços, sentir-se millor amb ells mateixos i, sens dubte, això farà que puguin participar i construir un món més acord amb la seva humanitat, que és un objectiu ambiciós però necessari.
Text escrit per Carles Parellada Enrich, Esparreguera a 1 de setembre del 2000.
Si voleu més informació la podreu trobar en aquesta adreça:
http://www.balearweb.net/plataforma06/Biblioteca/Carles%20Parellada/CarlesParellada.pdf
.............................................................................................................
4.- Des de DA FONSECA, V (2006)."Psicomotricidad. Paradigmas del estudio del cuerpo y de la motricidad humana" Ed. Trillas (pàgs 9-13) vull destacar alguns textos que ens redacta l'autor:
"La psicomotricidad comprendre, en el fondo, una mediatización corporal y expresiva, en la cual el reeducador, el profesor especializado o el terapeuta estudia y compensa conductas inadecuadas e inadaptadas en diversas situaciones relacionadas, generalmente, com problemas de dessrrollo y maduración psicomotrioz, de aprendizaje, de comportamiento y del ámbito psicoafectivo.
(...)
En suma, la psicomotricidad procura profundizar la interacción de dos componentes fundamentales del comportamiento humano:
3.- Cercant més informació sobre el meu pràcticum he arribat a trobar un resum de La Pràctica Psicomotriu com un abordatge educatiu preventiu: un punt de partida per a repensar l'escola en les III Jornades de PràcticaPsicomotriu (Bernard Aucouturier), Palma de Mallorca, 7/9/2000 on he extret les següents idees:
"La Psicomotricitat és com un diamant en brut, que conté tota la grandiositat de la seva bellesa en el seu interior, però que cal polir-la, donar-li una forma, per tal de què adquireixi tota la seva magnificiència."
 |
| Bernard Aucouturier |
Comparteixo de sempre amb Bernard Aucouturier que la PràcticaPsicomotriu, com un abordatge específic de la psicomotricitat, és una manera d'entendre la vida, una manera dels infants d'estar en el món. En Vicenç Arnaiz ens parlava, en el Congrés de Psicomorticitat de Barcelona (...), que la psicomotricitat aporta vida a l'escola. (...) és un alè dinamitzador que afavoreix la manifestació de les necessitats més intrínseques dels infants, permetent el seu desenvolupament psicomotor, cognitiu, afectiu i relacional. (...)
L'abordatge psicomotriu permet donar un sentit al moviment. (...)
El gest, el moviment, que és com un pensament en relleu, neix per sí sol, si se'l deixa emergir, però mor quan ningú l'escolta, desapareix quan ningú l'entén, i fuig quan ningú l'espera. D'aquí la necessitat de què els contexts educatius defugin del corsé dels currículums, dels horaris estrictes, de la linealitat..., que són els elements que dificulten, per no dir que impedeixen, la creativitat i l'autonomia. (...)
La psicomotricitat ofereix al nen la capacitat d'aprendre's, de comprendre's, de transformar-se..., en diàleg amb sí mateix i amb els altres. (...)
L'expressivitat motriu és la manifestació de la totalitat corporal; és el resultat de la interrelació dinàmica que es dóna entre el cos considerat com a funció i com a instrument, i el cos considerat com a imatge. El cos s'entén, es comprèn i s'expressa només a través de les seves relacions; les relacions que estableix amb el temps, amb l'espai, amb els objectes, amb els altres i amb sí mateix. (...)
L'abordatge psicomotriu potencia la seguretat dels infants. Referida tant a la seguretat física, (...), emocional (...), afectiva; les dues darreres fonamentals pel procés de creixement dels infants, està en la base de qualsevol procés de desenvolupament, permetent-los elaborar un itinerari de separació, de descentració, que els ajudarà a construir un procés vers la creativitat i el pensament operatori, en definitiva, afavorint la conquesta de l'autonomia i la capacitat d'assumir responsabilitats.
(...)
Un altre element d'importància cabdal és la representació. Gràcies a la possibilitat que els oferim als infants en la sala (...) tant en el primer moment de moviment i de joc simbòlic, com en el segon de la representació pròpiament dita, aquests poden elaborar un procés de traducció envers l'exterior d'allò que viuen internament i que encara no són capaços de vehicular de forma conscient. (...)
La PràcticaPsicomotriu ha de posar en relleu la potencialitat dels llenguatges expressius com la pintura, el modelatge, la dramatització així com els contes i les construccions, entre d'altres. (...)
La psicomotricitat i la Pràctica Psicomotriu esdevé, avui, en el nostre context educatiu, el paradigma de canvi més ferm, amb més possibilitats de reeixir. (...).
La Pràctica Psicomotriu és un abordatge educatiu amb un gran futur. El seu present, com es posa de manifest en el gran nombre d'activitats de formació que es realitzen arreu, així com en el fet de què cada vegada hi hagi més psicomotricistes d'aquesta orientació a les escoles, gaudeix d'una salut immillorable. la necessitat de clarificar i continuar redefinit la mateixa educació i el paper de l'escola en la societat actual no sols es manté vigent sinó que es fa indispensable, i som conscient del lloc que aquesta li correspon.
Vet aquí per què la PràcticaPsicomotriu és una pràctica preventiva que a més afavoreix la coherència educativa (...). Cal l'esforç de totes les persones que hi estem implicades per poder avançar en aquest itinerari, i cal, també, a banda de les activitats de formació que estadan realitzant arreu amb una gran força, crear espais de reflexió on es puguin compartir experiències i elaborar noves hipòtesi de treball. Tot plegat afavorirà la nostra sintonia amb els interessos dels infants i per tant els permetrà ser més feliços, sentir-se millor amb ells mateixos i, sens dubte, això farà que puguin participar i construir un món més acord amb la seva humanitat, que és un objectiu ambiciós però necessari.
Text escrit per Carles Parellada Enrich, Esparreguera a 1 de setembre del 2000.
Si voleu més informació la podreu trobar en aquesta adreça:
http://www.balearweb.net/plataforma06/Biblioteca/Carles%20Parellada/CarlesParellada.pdf
.............................................................................................................
4.- Des de DA FONSECA, V (2006)."Psicomotricidad. Paradigmas del estudio del cuerpo y de la motricidad humana" Ed. Trillas (pàgs 9-13) vull destacar alguns textos que ens redacta l'autor:
"La psicomotricidad comprendre, en el fondo, una mediatización corporal y expresiva, en la cual el reeducador, el profesor especializado o el terapeuta estudia y compensa conductas inadecuadas e inadaptadas en diversas situaciones relacionadas, generalmente, com problemas de dessrrollo y maduración psicomotrioz, de aprendizaje, de comportamiento y del ámbito psicoafectivo.(...)
En suma, la psicomotricidad procura profundizar la interacción de dos componentes fundamentales del comportamiento humano:
- Por un lado, la motricidad, entendida com un sistema dinámico que supone la organización de un equipamiento neurobiológico sujeto a un desarollo y a una madurez.
- Por otro lado, el psiquismo, entendido como el funcionamiento de una actividad mental compuesta de dimensiones socioafectivas y cognitivas.
(...)
La psicomoticidad encarna una integración sistémica del cuerpo, del cerebro y de la mente(...)
