1.- Títol del projecte.
La pràctica psicomotriu pot ajudar en l’aprenentatge escolar?
Poder copsar si els aprenentatges escolars i pràctica psicomotriu mantenen relació, si una pot ajudar-se de l’altra; vist des del treball realitzat en un centre de reeducació psicopedagògica d'aprenentatges escolars.
Intentaré veure, observar, saber i descobrir si la pràctica psicomotriu influencia en els aprenentatges del nostre alumnat.
Paraules clau: : esquema corporal, equilibri, coordinació, lateralitat, orientació, relaxació, joc simbòlic, joc espontani, comunicació, seguretat, estat emocional, escriptura, lectura, dificultats en l’aprenentatge, aprenentatges escolars.
1. Descripció del tema del projecte.
L’àmbit d’intervenció és l’educació escolar de 0 a 18 anys; més concretament amb alumnes que assisteixen a fer una teràpia de reeducació en un centre privat on es treballen els aspectes en els quals els alumnes presenten mancances i dificultats per superar-se i avançar.
El Gabinet Diego Mercado es troba ubicat a Reus, en l’Avda. Pintor Tapiró 2, 7è 1a. Es tracta d’un centre privat i compta amb 12 anys de trajectòria; en ell hi treballen sis professionals entre els quals hi trobem psicopedagogs, psicòlegs, pedagogs, logopedes i psicomotricistes, ells duen a terme diferents actuacions amb els alumnes que acullen, els quals mostren diverses dificultats en diferents àmbits. Les actuacions són:
Ø reeducació psicopedagògica dels aprenentatges escolars: treballar les habilitats (atenció, percepció, memòria...) llenguatge, desenvolupament matemàtic, habilitats personals i socials, motivació, orientació professional.
Ø rehabilitació logopèdica: ajudar en els transtorns relacionats amb la parla (articulació).
Ø teràpia psicomotriu: presentant-lo com un mitjà per a què el nen/a es relacionin amb els altres i amb els objectes i prengui consciència del propi cos motriu, cognitiu i afectiu. L’infant inspecciona, explora, investiga en l’espai, en el temps i amb materials rics i diferents dels habituals.
Ø psicoteràpia: fonamentada en el model sistèmic; el sistema de relacions personals aporta elements per a la comprensió, tant dels possibles transtorns, com dels motius que han interferit les solucions intentades.
Tot aquest treball és lligat fonamentalment amb els pares i la seva implicació forma part de la intervenció, es parteix d’una base relacional unida a la col·laboració familiar i educativa.
La meva tasca té la intenció d’arribar als següents objectius:
1.-Fer un treball de coneixença del centre, dels professionals i el treball que hi fan, és a dir, conèixer el context del centre i el funcionament d’aquest (professionals, veure alumnes, la metodologia que empren els professionals, etc...)
2.-Passaré a centrar-me en uns alumnes que assisteixen al centre privat perquè presenten problemes emocionals i d’aprenentatge (lectoescriptura, i comprensió, lògica, entre d’altres); en un principi intentaré centrar-me en la lectoescriptura, per poder posar límits al meu segon pràcticum.
Hauré de conèixer l’anamnesi, informes, entrevistes anteriors, què s’ha fet amb els alumnes fins a hores d’ara i en faré un seguiment, junt amb els professionals d’aquests en dues sessions, una de psicomotricitat i una altra de reeducació.
Si s’escau, observaré i intentaré passar alguna prova diagnòstica a l’alumne.
Tot el treball fet durant l’estada al centre em servirà per poder obtenir una base teòrica i observar la pràctica; i així poder veure la influència de la pràctica psicomotriu en la lectoescriptura i el creixement personal.
3.-Saber com es relacionen els professionals del centre amb els tutors dels alumnes, els professionals del CsMIJ, l’EAP, mestres d’educació especial; veure com són les pautes, la documentació recollida, informació que es dóna, conèixer les pautes de treball, de coordinació que mantenen entre ells. Si és possible intentaré assistir a alguna reunió que mantindran aquests professionals; de totes maneres faré el possible per a què se’m passi la informació obtinguda.
Saber com fan les reunions amb les famílies, conèixer el treball des de la vessant sistèmica.
4.-Elaboraré un document redactant la importància de la psicomotricitat i el per què; la base d’aquest serà l’aprenentatge que hauré adquirit en el pràcticum II i el podré presentar als tutors dels alumnes per què en prenguin consciència i puguin saber quina important tasca fa el treball de la psicomotricitat als escolars i que a partir d’aquest treball es pugui fer una proposta de millora per a la seva tasca diària.
3. Supòsits teòrics del projecte.
La fonamentació teòrica del Gabinet Diego Mercado és unir les quatre columnes de treball: teràpia familiar, teràpia psicomotriu, reeducació psicopedagògica i logopèdia, tenint una visió global, interrelacionada i holística.
Els professionals del centre aposten per a un treball fonamentat en el model relacional-sistèmic; aquests aborden la intervenció i el tractament de la família en conjunt, no solament d’un individu aïllat. Un dels objectius és transformar els conflictes en una crítica constructiva, tot modificant els patrons negatius de conducta.
En aquesta teoria el sistema de relacions personals aporta elements per a la comprensió, tant en els possibles transtorns, com dels motius que han interferit les solucions intentades. En aquest treball el que es pretén és desvetllar el procés de patiment psicològic, el qual requereix uns passos a seguir: acollir, clarificar, avaluar i decidir, tenint com a objectiu construir realitats alternatives. Diego, el tutor ens remarca que en aquest centre privat el compromís d’ambdues parts és la base del contracte inicial.
El terapeuta és qui decideix i escull els membres de la família que hauran d’assistir a les sessions, pot ser un, dos o més; en el moment en què es treballi solament amb un membre no es perd la visió integral de tot el sistema familiar en el seu conjunt.
Aquest paradigma sistèmic fonamenta la circularitat constructiva en:
El model té en compte les paraules de Pascal quan diu “ tinc per impossible conèixer les parts sense conèixer el tot, d’una manera igual que conèixer el tot sense conèixer particularment les parts”. “El canvi en un membre del sistema afecta als altres, ja que les seves actuacions estan interconnectades mitjançant pautes d’interacció. Les pautes de funcionament del sistema no són reduïbles a la suma dels seus elements constituients” (Freixas i Miró, 1993).
Així, doncs el meu pràcticum II pretén poder fer una reeducació psicopedagògica correcta fent un abordatge global. Aquest fonamentant-se en una base relacional unida a la col·laboració familiar i educativa, en la tasca és molt important el treball amb els pares i la seva implicació per a poder fer una bona intervenció.
Per altra banda també es segueix un treball molt estructurat amb els alumnes on es compta amb un enfocament constructivista de l’aprenentatge-ensenyament, on l’infant participa activament en la construcció de la realitat tot fent els aprenentatges funcionals i significatius. És l’infant qui construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’estadi evolutiu en què es troba i l’entorn culturalment organitzat. La intervenció pedagògica ha de consistir en afavorir l’elaboració d’esquemes de coneixement. Es tracta de què l’alumne, fent ús d’aquests sigui capaç de generar aprenentatges significatius en una àmplia varietat de situacions. Així, doncs el que es pretén és que l’alumne aprengui a aprendre.
Dir també que és fonamentat en tot moment per el paradigma construccionista (Seymour Papert) tenint en compte la importància del procés d’ensenyament-aprenentatge, la participació de manera activa i crítica en el desenvolupament de la tasca professional del psicopedagog, tenint en consideració les característiques singulars dels alumnes, les famílies, els mestres i fent ús d’una metodologia cooperativa. L’actitud del psicopedagog ha de ser d’empatia, positiva i ha d’actuar amb fermesa.
Quant a la pràctica psicomotriu seguirem la fonamentada en l’Aucotourier, però no ens casarem del tot amb ella. Té per objectiu facilitar la maduració de l’infant a través de la via sensoriomotora. Aquesta es basa en el treball amb el nen des d’una perspectiva bio-psico-social; és a dir que es tracta que el nen experimenti amb el seu cos, prengui consciència del seu cos motriu, cognitiu i afectiu i aprengui a relacionar-se adequadament amb els altres i els objectes. El treball es duu a terme en la sala de teràpia psicomotriu d’una manera lúdica i espontània; ens situem en un marc de referència clar i seguritzant que permeti a l’alumne l’exploració i investigació en un espai, un temps i amb uns materials rics i atractius; diferents al que normalment està habituat. Partirem del desig i vivències del nen/a per tal que passi del plaer al plaer de pensar.
En aquesta pràctica psicomotriu es voldrà aconseguir un seguit d’objectius:
Ø afavorir el desenvolupament global, l’expressió corporal i una obertura emocional,
Ø facilitar l’expressió del seus sentiments i inquietuds,
Ø fomentar el joc simbòlic, espontani i la creativitat,
Ø compartir i crear noves vivències,
Ø millorar el comportament a través de la integració de normes,
Ø establir relacions entre els iguals i també amb l’adult, des de la posivitat,
Ø afavorir l’escolta, la capacitat d’espera, etc, i
Ø adaptar-se als canvis i saber portar-los a fora de la sala.
Els objectius es treballen seguint unes pautes establertes i en uns espais determinats: espai d’acollida, espai de moviment i espai de representació.
Les intervencions que es realitzen en el centre són de caire preventiu, de detecció, d’intervenció i de diagnòstic.
Tenint en compte que en el centre es treballa amb alguns alumnes amb necessitats educatives especials ens lliguem amb la legislació on es té en compte aquest tipus d’alumnat:
Ø 1990: LOGSE. Cap. V, dedicat a EE.
Ø 2009 LEC: Llei d’educació catalana.
M’interessa poder conèixer un altre lloc on treballa un psicopedagog i ajuda als alumnes amb NEE des d’una vessant externa a l’escola.
La meva tasca com a estudiant de psicopedagogia es basarà en l’observació de la metodologia de treball amb els alumnes que assisteixen a un gabinet de reeducació psicopedagògica.
Em plantejo les següents preguntes abans d’iniciar el pràcticum II:
Ø Quines característiques i metodologia s’empra en el gabinet?
Ø Com és la realitat en la relació comunicativa i professional de tots els implicats en una intervenció?
Ø Quina relació manté la pràctica psicomotriu amb les mancances que presenten els alumnes en el seus aprenentatges escolars?
Ø Com es relacionen professionals-família-tutors?
Per a poder-les respondre hauré de conèixer com funciona el centre i els professionals, faré el seguiment d’uns alumnes amb dificultats d’aprenentatge juntament amb els psicopedagogs, pedagog, logopeda i la psicomotricista del centre.
Finalment, amb totes les dades obtingudes en faré una valoració veient si les dificultats que mostren els alumnes es poden millorar amb l’ajuda d’una pràctica psicomotriu; aquesta informació la trobo molt útil com a futura psicopedagoga, per poder descobrir les mancances que presenten els alumnes en la lectoescriptura, per a tenir eines que em donin l’oportunitat de poder-los ajudar en el seu aprenentatge. A més, m’ajudarà en la meva tasca actual, com a mestra de 1r de primària, on aquest aprenentatge de la lectoescriptura és bàsic.
Amb les dades que pugui obtenir, el que hauré pogut copsar, el que els professionals em podran arribar a expressar i comunicar elaboraré un document on intentaré reflexar la importància que pot tenir fer una bona pràctica psicomotriu en els alumnes,i amb aquesta es pot ajudar a millorar a la persona, i ajudant-la a ella en global dóna un pas a que l’individu estigui més obert en els aprenentatges escolars. Amb aquest document intentaré motivar als professionals d’educació infantil per a què ho tinguin en compte i puguem fer una proposta de millora.
Els subjectes amb els quals treballaré aquest semestre seran els següents:
1.- La C. junt amb la M. en les sessions de psicomotricitat; ja que els professionals van decidir que podien treballar conjuntament les dues alumnes per a fer millor la tasca, les dues presenten mancances semblants. El seguiment posterior de la M. no el faré; segueixo a la C. en les sessions de reeducació psicopedagògica. Dedicaré dues hores setmanals amb aquesta alumna.
La C. és una nena de 6 anys que cursa 1r de primària i que assisteix al centre perquè els pares en fan la demanda donat que des de l’escola se’ls comenta que mostra molts problemes en la lectoescriptura, la comprensió i el càlcul, que treballa molt lentament, és insegura, mostra moltes pors, té por a equivocar-se, es dispersa.
Per altra banda, la M. presenta problemes d’aprenentatge, li manca concentració, mostra molta rigidesa en el seu cos i moltes pors a les alçades, és mot infantil. Aquesta alumna cursa 3r de primària i té 9 anys.
2.- L’A. junt amb la L. fan la sessió de psicomotricitat; ja que es decideix fer-ho d’aquesta manera i es pot treure més profit. El seguiment posterior de la L. no el faig, em quedo amb l’ A. en la sessió de reeducació psicopedagògica.
L’A. és un nen que té 5 anys i cursa P-5 en una escola d’un poble i assisteix al centre perquè els pares en fan la demanda i la mestra els ho ha recomanat, però ells no veuen que el seu fill tingui problemes. Realment és un nen que d’entrada mostra problemes de vocabulari; barreja el català i el castellà, la seva comprensió està endarrerida per la seva edat, té un discurs poc entenedor; es mostra nerviós, inquiet, mostra dificultats d’atenció i concentració. Fa pocs dies que ha començat la teràpia i es respira que algun tipus més de problema trobarem. A més, encara ens manquen algunes dades i fer l’entrevista amb la seva tutora, aquesta ja s’està cercant. Dedicaré dues hores setmanals a aquesta alumne.
La L. és una nena de 8 anys que assisteix al centre perquè és obesa, mostra problemes amb l’alimentació; a més hi ha una problemàtica familiar, és molt immadura i li manca molt saber concentrar-se.
Els treballs de psicomotricitat els faré amb la professional psicomotricista i els de reeducació els faré amb el psicopedagog.
El meu horari és el següent:
DIMARTS
|
DIMECRES
|
DIJOUS
| |
de 6 a 7 de la tarda
|
reeducació psicipedagògica de
l’A
|
reeducació psicomotriu de
la C. i la M.
|
reeducació psicomotriu
de l’A i la L.
|
de 7 a 8 de la tarda
|
coordinació (reunions, cercar dades, descobrir com es treballa, com treballen els altres professionals)
|
reeducació psicopedagògica de la C.
|
coordinació (reunions, cercar dades, descobrir com es treballa, com treballen els altres professionals)
|
Els instruments per a recollir la informació i les activitats que realitzaré per aconseguir els objectius seran diverses: observacions directes, si és necessari passació de proves diagnòstiques, intervenció amb el psicopedagog i psicomotricista, entrevistes, cercar informació, treure’n conclusions de les possibles relacions que hi ha entre la lectoescriptura i la pràctica psicomotriu.
