Des del centre de reeducació escolar he pogut anar coneixent i agafant diferents informacions sobre les proves diagnòstiques. En Diego m'ha ofert aquest PDF, d'on us extrec la següent informació:
La gran majoria dels test o bateries són fàcils de passar i mostren relacions amb els aprenentatges escolars. Poden proporcionar suficients informacions per establir un pla de reeducació factible per fer a la classe, i així evitar que les alteracions siguin més greus.
Aquí us passo un seguit de proves que us poden ser útils:
1.- Orientació dreta-esquerra.
Se sap que existeix una relació entre les dificultats d'aprenentatge en la lectura i les alteració en l'orientació esquerra-dreta.
1.1.- Test d'orientació dreta-esquerra de Piaget-HEAD (Zazzo 1969).
Permet avaluar el coneixement que té el nen de les nocions de dreta-esquerra sobre ell mateix i sobre l'altre i amb els objectes.
1.2.- Test de discriminiació dreta-esquerra de Beton.
1.3.- Test de discriminació dreta-esquerra de mans de Key.
En el test s'estudia com el nen reconeix la mà amb la que escriu el personatge dibuixat en diferents posicions ( de cara, esquena, de perfil) i diferencia la seva mà dreta de l'esquerra.
El test compta sis parells d'imatges sobre les quals el nen ha d'indicar amb quina mà escriu el personatge dibuixat.
La prova és discriminativa de 6 a 9 anys.
2.- Lateralitat.
Els test de lateralitat permeten determinar en cada part simètrica del cos, quina és la que domina. Harris (1967) presenta un conjunt d'accions que ha de complir l'alumne amb les quals determina la dominància manual, visual i podal.
A partir dels resultats obtinguts es poden classificar a les persones en dretans, esquerrans o ambidestres.
L'extensió d'aquests tests a les parts simètriques del cos ( ulls, oïdes, peus) permet determinar la lateralitat homogènia o creuada.
3.- Esquema corporal.
Els tests utilitzats s'agrupen en tècniques projectives, respostes verbals i mesures objectives.
3.1.- Dibuix de la figura humana.
Aquesta prova està basada sobre la representació gràfica del seu propi cos. La diferència entre les possibilitats gràfiques del nen i el coneixement de les parts del cos fa que no arribi a ser del tot vàlid.
3.2.- Test d'imitació de gestos de Berges i Lèzine (1963).
Mesura la possibilitat del nen en reproduir els gestos realitzats per l'experimentador amb les mans i els seus braços. Gestos simples, interessen essencialment a la primera infància de 3 a 6 anys i fan intervenir els factors d'ordre perceptiu i pràctic.
3.3.- Test d'esquema corporal de Daurat- Heljak (1966).
El nen ha de reconstruir el cos humà a partir de peces conegudes.
Es mesuren el coneixement topogràfic, estàtic que el nen té del seu esquema corporal. També el cos en acció.
4.- Percepció.
4.1.- Test de desenvolupament de la percepció visual, Frostig (1964).
La discriminació de les formes és un element fonamental en la distinció de les lletres per a l'escriptura. Aquest conjunt de proves determina el nivell aconseguit pel nen en les seves possibilitats de reconeixement de les formes i indica si el nen està preparat per a l'aprenentatge de la lectura.
El test avalua la coordinació òculo-manual, la percepció de la posició a l'espai i la percepció de les relacions espaials.
4.2.- Proves gràfiques d'organització perceptiva de Santucci, Pecheu (Zazzo 1969).
Aquestes proves són una adaptació del test de Bender (1938, 1946). En elles es pot trobar els nens que presenten dificultats escolars, un possible dèficit d'organització grafo-motriu, per la utilització de còpies de figures geomètriques; la interpretació dels resultats és relativament llarga i requereix un cert hàbit per part de l'experimentador.
2.- Lateralitat.
Els test de lateralitat permeten determinar en cada part simètrica del cos, quina és la que domina. Harris (1967) presenta un conjunt d'accions que ha de complir l'alumne amb les quals determina la dominància manual, visual i podal.
L'extensió d'aquests tests a les parts simètriques del cos ( ulls, oïdes, peus) permet determinar la lateralitat homogènia o creuada.
3.- Esquema corporal.
3.1.- Dibuix de la figura humana.
Aquesta prova està basada sobre la representació gràfica del seu propi cos. La diferència entre les possibilitats gràfiques del nen i el coneixement de les parts del cos fa que no arribi a ser del tot vàlid.
3.2.- Test d'imitació de gestos de Berges i Lèzine (1963).
Mesura la possibilitat del nen en reproduir els gestos realitzats per l'experimentador amb les mans i els seus braços. Gestos simples, interessen essencialment a la primera infància de 3 a 6 anys i fan intervenir els factors d'ordre perceptiu i pràctic.
3.3.- Test d'esquema corporal de Daurat- Heljak (1966).
El nen ha de reconstruir el cos humà a partir de peces conegudes.
Es mesuren el coneixement topogràfic, estàtic que el nen té del seu esquema corporal. També el cos en acció.
4.- Percepció.
4.1.- Test de desenvolupament de la percepció visual, Frostig (1964).
La discriminació de les formes és un element fonamental en la distinció de les lletres per a l'escriptura. Aquest conjunt de proves determina el nivell aconseguit pel nen en les seves possibilitats de reconeixement de les formes i indica si el nen està preparat per a l'aprenentatge de la lectura. El test avalua la coordinació òculo-manual, la percepció de la posició a l'espai i la percepció de les relacions espaials.
4.2.- Proves gràfiques d'organització perceptiva de Santucci, Pecheu (Zazzo 1969).
4.3.- Test visual de Monroe (IIg, Ames (1972).
Les possibilitats del nen de diferenciar les formes o les lletres a partir de la seva orientació, es troben avaluades en aquest test de mesura del nivell de preparació del nen als aprenentatges escolars.
5.- L'escala de desenvolupament motor.
5.1.- L'inventari del desenvolupament, Gesell (1955).
El desenvolupament motor del nen ha estat anotat per Gesll a partir de nombroses observacions de nens, i els elements característics de les diferents etapes s'han posat de relleu. Es basa en prendre anotacions de les observacions que es fa en el nen en si realitza les proves que es demanen. Es conclou si el seu desenvolupament motor és normal o és retardat.
5.2.- Test motor. Ozeretzki (1956).
Hi ha un conjunt de proves per a nens de 6 a 14 anys. En cada edat s'avalua la coordinació dinàmica general, la rapidesa de moviment simultani i la manca de sincinèsies.
5.3.- Perfil psicomotriu. Dic i Vayer (1971).
És utilitzable amb nens de 2 a 11 anys, són fonamentades en l'observació, per part de l'experimentador, del comportament del nen. La representació gràfica dels resultats permeten una lectura immediata de les debilitats del nen.
Permeten avaluar: la coordinació de les mans, la coordinació dinàmica general, l'equilibri, la rapidesa, l'organització de l'espai, l'estructuració espai-temporal, la lateralitat, les sincinèsies i paratonies, el manteniment respiratori i l'adaptació al ritme.
6.- Orientació temporal.
6.1.- Proves de ritme de Stamback (Zazzo 1969).
Aquestes proves avaluen un dels aspectes de l'estructuració temporal per aquells nens que poden presentar dificultats de la lectura (dislèxies). Existeix una relació entre els resultats d'aquestes proves i els nens que presenten dislèxies. Temps espontani, reproducció d'estructures rítmiques, de comprensió simbòlica de les estructures rítmiques i de la seva representació.
6.2.- Avaluació de talents musculars de Seashore (1960).
Es passa a nens a partir de 9 anys.
7.- L'eficàcia motriu.
La destresa manual només pot apreciar-se en una bateria de test on hi hagi test de rapidesa i de precisió.
7.1.- Zazzo (1969).
- punteig (prova de rapidesa),
- retallar (prova de precisió),
- construcció de torres (prova de precisió) i
- manipulació de boles (Ricossay)(prova de precisió).
A partir d'aquestes proves es pot calcular una nota global d'habilitat manual.
7.2.- Altres proves.
Existeixen altres proves per avaluar aspectes d'habilitat manual:
- Test de destreses de les peces minúscules (Crawford) (mesura de la coordinació óculo-manual).
- Minnesota rate of manipulation test. (Mesura l'aptitud als treballs de manipulació).
- Test de destresa de Strom breg. (Mesura de la manipulació: precisió i rapidesa).
- Purdue Pegboard. (Mesura de la destresa digital).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada