dijous, 26 d’abril del 2012

Teràpia familiar i teoria sistèmica.

    El gabinet Diego Mercado treballa sota la teoria sistèmica. Els pares participen i en cada sessió hi ha una estona pensada per a poder dialogar amb ells. Quan realment es treballa seguint la teoria sistèmica és en la teràpia familiar.

Des de l'epistemologia sistèmica, el sistema de relacions personals aporta elements per a la comprensió, tant dels possibles trastorns, com dels motius que han interferit les solucions intentades. Desvetllar el procés de patiment psicològic requereix acollir, clarificar, avaluar i decidir, tenint com a objectiu construir realitats alternatives. És un context privat on el compromís d'ambdues parts és la base del contracte inicial.

Tinc l'oportunitat de seguir un cas mentre estic fent les pràctiques, us en faig cinc cèntims de com espot veure el treball d'aquesta teoria:


Una família jove amb estudis,  amb feina i molt responsables. Tenen dos fills, un nen que ha començat la ESO i una nena que fa 5è. Els dos germans discuteixen sovint. Els pares els preocupa l’ actitud que tenen a casa i també a l’escola. Es mostren preocupats pel rendiment escolar. Han provat diverses teràpies: flors de Bach, osteopatia, ... han sentit a parlar de la teoria sistèmica, doncs un dels dos és mestre, i han decidit fer teràpia. El Diego els ha assessorat en fer sessions de psicomotricitat combinades amb les sessions que fan amb ell.

A la primera entrevista es va parlar de què els preocupava a cadascú , de les activitats extraescolars que feien i els va proposar que la nena deixés alguna  extraescolar, si es veia carregada. Decideixen deixar música i continuar amb les altres activitats.
En Diego decideix fer sessions de psicomotricitat amb la Jana i les distribueix de la següent manera:
Les primeres sessions actuen un alumne cada vegada, la tercera setmana van junts els dos germans i els fa agafar rols diferents als seus. A la quarta setmana actua en una sessió el pare amb el nen i en l'altra amb la nena. A la cinquena setmana actua la mare.
En les sessions es treballa sovint amb els jocs de rol. El pare fa de nen/a i a l'inrevés i el mateix amb la mare.
Al finalitzar les sessions sempre hi ha una estona de reflexió: com s'han sentit, com han vist a l'altre, què farien per millorar la sessió, què demanarien a l'altre...

Reflexió personal:
Jana, la psicomotrista del centre, sempre explica el que ha fet¸i com ha anat la sessió a la mare o al pare, segons qui va a buscar als nois.
De moment la percepció que hi ha és molt positiva. Els  dos  germans es relacionen més. Hi ha hagut canvis importants quant a  idees i maneres d’actuar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada