dissabte, 7 d’abril del 2012

Fase 2.- Sessions amb les alumnes CF i MC

Una vegada he fet l'entrada explicant la informació de l'alumna CF ja entenc que més o menys he pogut fer cinc cèntims del que s'ha anat fent amb l'alumna fins a moments d'ara.
Jo inici les pràctiques en la sessió de psicomotricitat amb la CF i la MC el dia 


29/02/2012

- La Jana (psicomotricista) em presenta i explica que restaré en les seves sessions una temporada a fi i efecte de poder aprendre més.

Observo que les sessions sempre tenen el mateix inici:
-Benvinguda.
-Posar-se els mitjons.
-Petons i abraçades que no faltin!!!!
-Dir les normes de treball que hi ha en la sala: parlar amb veu fluixa, respectar el material, els companys i l'adult, seguir les ordres, recollir el material, juagar amb respecte.


Cal dir que sempre hi ha música posada en la sala, dóna un ambient tranquil.



-Treballem amb la pilota gran, amb la que fem saltar a sobre estirats i tocar al terra, tornar endarrera. Cal l'ajuda de l'adult per a poder-ho fer, ja que soles els manca seguretat.
-Fer la tombarella: són nens molt rígides i els manca flexibilitat i relaxació en alguns músculs. La tombarella és un exercici que cal reforçar.
-La psicomotricista els fa muntar una cova i una vegada muntat entrem totes a dins i la Jana explica un conte (que ajuda a ser més fort i a perdre les pors).
-Es passa a fer una destrucció de la cova perquè ve un drac(psicomotricista agafa el rol) i els altres han d'ajudar a conservar la seva cova i fer fora al drac.
-Fan el dibuix del que han viscut amb explicació verbal.
-Relaxació amb musiqueta i amb les mans de les adultes que van passant per les parts de l'esquena de les nenes.

Les sessions sempre acaben amb:
-posar-se les sabates.
-rebuda d'un globus, piruleta, enganxina, algun detall.
-abraçada i petons.

REFLEXIÓ PERSONAL: Per ser la primera sessió m'ho he passat molt bé, he connectat amb les dues alumnes, potser amb una més que l'altra, però crec que acabarem amb una igualtat d'aquí a pocs dies.
He pogut observar la rigidesa que mostren les dues alumnes i la por a fer la tombarella. Per part de la MC veig que li agrada portar la veu cantant i estar sempre dient la seva. Anirem observant i matissant.




07/03/2012


-Passem a fer una sessió dirigida, joc símbolic: el malalt. La MC estava malalta amb la seva mama (Jana) i anava a veure la doctora (CF) i la infermera (Susanna). Observem com es defensen en aquesta situació les dues nenes i podem veure el nivell d'improvisació, la seva eloqüència, el diàleg, el respectar el torn de paraula, l'assumir el seu paper, etc...
-Hi ha moments en la situació que tanquem els llums perquè és de nit i cal descansar, es quan la CF mostra por.
-La Jana explica un conte "" i després els fa explicar el que han entès.
-Fan el dibuix del que han viscut.


REFLEXIÓ PERSONAL: he pogut veure com es manifesten pors mentre assumeixen rols. També m'ha agradat escoltar el conte i veure com després les nenes han anat entenent el fil argumental. La relació entre elles dues i nosaltres ha estat molt bona, s'han cuidat. Poc a poc anirem treballant situacions per a què la CF pugui anar guanyant les seves pors i la CM es manifesti menys rígida.


14/03/2012


-Fem un treball de dreta/esquerra amb la pandereta: quan es toca una vegada han d'aixecar la mà dreta, quan en senten dos cops cal aixecar l'esquerra i quan en són tres han d'aixecar les dues mans alhora. Els costa estar atentes i concentrades, una espera de l'altra perquè els manca tenir assolides les parts dretes i les esquerres del seu cos.
-Seguim fent un treball amb la pandereta, però ara treballarem l'atenció, so i silenci: quan no soni caldrà fer una aturada, mentre vagi sonant ens anirem movent per la sala.
-Fem un viatge: els demana que pensin on volen anar de viatge i cal que es posin d'acord. Decideixen anar a DisneylandParís. Elles no saben que vitjaran en  l'ascensor!!! La CF té pànic, pànic, pànic a pujar en ascensor. També he de dir que és un edifici vell i l'ascensor és d'aquells vells que es veuen l'estructura i fa una sorolls que Déu n'hi do!!! (un dia us en faré una foto!!!), és per veure'l.
Bé, anem en ascensor, ho aconseguim, però la CF agafada i pujada a dalt de la Jana. Quan acabem el viatge la felicitem i la felicitem, anem a veure el Diego i li expliquem!!! Per altra banda, la CM s'ho passa pipa i anima a la CF a que no passa res i endavant!!!
-Fem un treball en una fitxa de dreta i esquerra, en uns quadres se'ls indica quin han de pintar(dreta, mig, esquerra/ dalt, mig, baix) i de quin color. Els costa molt!!
-Acomiadament. La Jana els dóna una estrelleta per enganxar a l'habitació i així se'ls il·luminarà quan sigui fosc.

REFLEXIÓ PERSONAL: aquesta sessió ha estat molt dirigida, però crec que li va bé a la CF per combatre les seves pors. En el moment en què ha vist que ha pogut pujar en l'ascensor i se l'ha felicitada... la seva cara es feia gran!! Quan li hem explicat al pare encara es veia més satisfeta.
Quant al treball de la fitxa de dreta i esquerra l'he vista un pèl complicada per al nivell d'aprenentatge de la CF, el que he trobat encertat és que després en Diego ha iniciat el seu treball en una altra explicació d'aquesta. A més ha verbalitzat que parlarà amb la Jana per a què faci més treball per arribar a dominar la dreta i l'esquerra, un tema molt important per a l'escriptura i la lectura!!


21/03/2012



-En aquesta sessió ha estat un treball de joc lliure: han hagut de destruir una construcció muntada prèviament per la Jana i després amb el material que han tingut han passat a fer un joc lliure (blogs d'escuma, robes i peluixs). Elles s'han muntat una casa on vivien amb la seva família i parlaven de les seves situacions familiars, anaven a comprar menjar, el feien, anaven a dormir, etc... Han estat una estona molt llarga.

-Han finalitzat la sessió fent construccions de fusta i expressant el que han fet en el joc de la casa.

REFLEXIÓ PERSONAL: aquesta vegada la Jana i jo ens hem quedat d'observadores i em pogut recollir moltes situacions on han expressat el que senten en les seves famílies, gelosies, que no els fan cas, que les renyen, altres quan se'n van a dormir, els rituals que segueixen, etc... Ha estat molt profitosa i entre elles dues hi ha hagut compenetració, anaven jugant juntes sense cap problema.


28/03/2012 (darrera sessió abans de Setmana Santa)

Avui la Jana fa intervenir a la germana de la CM, que es diu LM, en la sessió de reeducació psicomotriu.
-Els deixa triar a elles una pilota, cadascú tria un colr diferents sense cap problema i la Jana els indica cap a on an de conduir la pilota: dreta, esquerra, davant, darrera, dalt, baix.
-Els fa tirar la pilota i agafar-la, en aquest cas es treballa la coordinació i la precisió.
-Els fa tirar la pilota a la paret i recollir-la, un exercici que sembla tan fàcil...doncs, quina problemes que han arribat a tenir!!
-L'alumna esta asseguda en el terra damunt el matalàs i la Jana li tira pilota donant-li unes ordres: toca solament la blava, agafa la verda, toca la rosa i la blava. Han passat les tres nenes en fer l'exercici i ho han repetit diverses vegades.

-Avui la Jana els deixa material per a què elles puguin iniciar un joc: munten un avió i ens conviden a pujar-hi. La LC fa de pilot i cadascú té un lloc. Quan viatgem tenim pertorbacions, el pilot marxa una estona i ens deixa penjades d'un fil, la CF no les té totes, quan girem ens movem molt, la MC li pren el lloc de pilot a la germana...vivim una gran aventura.


-Fem tombarelles i en l'exercici la MC verbalitza: "a mi no em surt", la CF “jo no puc" i la LC les va fent sense dir res. Demanen ajuda per a fer-les i acabem amb l'ajuda de la pilota gran que se senten més segures.

REFLEXIÓ PERSONAL: he pogut veure com hi ha una gelosia per part de la MC a la seva germana LC que és més petita!!, en canvia a l'inrevés no l'he vist.
La CF avui ha estat menys protagonista que altres vegades, però en el viatge en avió ha anat fent i alguna vegada li he hagut de donar la mà per a què se sentís més segura.
La pilota gran els ajuda molt a treure rigidesa, la Jana diu que fa de "mama" que les acolleix i les dóna seguretat.
També em serveix a l'igual que els serveix a les alumnes les paraules d'ànims, "vinga que tu pots" "a la primera mai surt, però ho hem de provar" "no pateixis" "t'ajudo" "estic aquí", etc...els dóna seguretat i a més a elles que moltes vegades és el que els manca.













5 comentaris:

  1. Veig que portes ja forces sessions amb la psicomotrista. Consideres que realitzar aquests exercicis pot fer-ho també una persona sense aquesta titulació específica?, com a vegades passa a les escoles que ho realitzen mestres d'infantil, però sense especialització específica.
    Que en penses?

    ResponElimina
  2. Hola Thais,
    crec que és important tenir coneixements i saber perquè fas les coses i que pots entreveure de la sessió. Sí que pots fer les sessions, però em sembla que et perds molt del que en pots treure dels alumnes: quan veus que hi ha enveja, que hi ha pors i les eines que els pots donar per millorar la situació emocional, com es van obrint en lez relacions personals, etc...
    És com tot, no? millor saber el que fas i perquè ho fas, oi??
    com ho veus?
    una abraçadota
    Susanna

    ResponElimina
  3. Si penso que tenir una formació sobre allò que fas, és la manera de millorar la pròpia pràctica, sinó que sentit tindria tot plegat. Com dius tu et perdries molt del que planteges i el per què!
    Segueixo amb molt d'interés tot el que vas realitzant, molt interessant, tot plegat!!
    Thais

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord!!
    Gràcies, Thais.
    A seguir.
    Una abraçada.
    Susanna

    ResponElimina
  5. Hola Thais,
    mira que he trobat referent al que em preguntaves feia uns dies; t'ho copio:
    “ Basada en una visió global de la persona, el terme "psicomotricitat" integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de ser i d'expressar-se en un context psicosocial. La Psicomotricitat, així definida, ocupa un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat. Partint d'aquesta concepció es desenvolupen diferents formes d'intervenció psicomotriu que troben la seva aplicació, qualsevol que sigui la seva edat, en els àmbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic. Aquestes pràctiques psicomotrius han de conduir a la formació, a la titulació i al perfeccionament professionals i constituir cada vegada més l'objecte d'investigacions científiques.>>

    Interessant, oi?
    Una abraçada.
    Susanna

    ResponElimina