sessió amb l'AM i la LL (reeducació psicomotriu)

10/03/2012

1.- Identificació de la sessió: a la sala de psicomotricitat ens trobem l’AM amb la seva companya, la LL, també hi ha; com no, la Jana (psicomotricista) i jo (estudiant de psicopedagogia).
La sala es trobem molts materials: matalassos, blocs d'escuma, robes, caretes, materials de plàstic: cotxes, camions, aliments, pilota gran, pilotes mitjanes i pilotes petites de goma, d'escuma, de tennis...

La sessió té una durada de 3/4h i en ella es vol que els màxims participants de la sessió en siguin els dos alumnes.
A la sala sempre fa molt bona olor i hi ha música posada, la qual cosa ajuda a haver-hi un bon ambient.

2.- Els objectius: els que avui pretén la Jana aconseguir en la sessió són:

-explicar vivències amb coherència.

-tenir una mica més de domini del temps: abans, ara i després.

-participar en el joc simbòlic.

-adquirir un rol concret.

-obrir-se i perdre la vergonya.

-sentir-se estimat.

3.- Desenvolupament: iniciem la sessió de psicomotricitat amb la rebuda i com  hem estat de vacances, la Jana els pregunta què és el que han fet aquests dies. En aquesta conversa s’intenta que l’alumne s’expliqui amb coherència (ja que li costa moltíssim) i tingui en compte el factor temps, és a dir, que vagi explicant les vivències ordenadament.

Seguidament seguim treballant el factor temps amb fer-se petits com a formigues, grans i alts com un pi i grossos com un elefant. Els anomena un número (1,2 i 3) i cadascun li correspon una figura. Amb això es vol treballar la memòria per saber quin nombre li correspon cada element i després els pregunta quina figura heu fet la darrera?  i abans d’aquesta? i la primera? (abans-ara-després). Es mostren molt peixos, i els costa seguir tantes preguntes seguides. És una tasca que caldrà seguir treballant.

Avui el joc simbòlic ha anat referent al metge: l’AM feia de doctor, la LL feia d’infermera, la Jana de malalta de mal de panxa i jo de la seva mama. Als dos alumnes els ha costat seguir el seu rol, la Jana i jo hem hagut de portar molt la veu cantant. L’AM marxava del lloc que li corresponia demostrant que poc joc simbòlic té adquirit, ell el que vol és saltar i jugar lliurement, li costa seguir el fil. La LL ha anat fent, però es trobava sola i l’hem hagut de dirigir bastant. Hem vist que l’AM li ha costat obrir-se i interactuar amb la infermera, no ha comunicat massa, en aquest cas és més ella qui busca al doctor.

M’ha agradat la reflexió que els ha fet la Jana quan ha acabat el joc: de veritat un malalt de panxa pot arribar-se a prendre el que li heu donat? verdura, pizza, etc... Us agradaria que vosaltres anéssiu al metge i ell quasi ni us mirés i marxés de la consulta?...

M'agrada que quan la Jana es comunica amb ells sempre els passa missatges positius.

-Després els ha fet dibuixar a ells mateixos en un full. Hem observat que el dibuix de l’AM segueix éssent molt petit en proporció al paper, però ha millorat una mica del darrer que va fer. El de la LL està prou bé.

-Avui la relaxació ha estat amb teles suaus i els hem passat per sobre de diferents parts del cos i hem observat que quan els passes la tela per la cara intenten aguantar la respiració, però avui s’han relaxat fàcilment.

4.- Els recursos que hem utilitzat han estat els blocs d’escuma, teles, aliments de plàstic, termòmetre de plàstic, gots, culleres de plàstic. Material sufucient i adient per a poder fer la sessió. Els blocs d’escuma donen per a molt i les teles també, poden servir per tapar, per posar-se una capa, per fer de coixí, etc... a més imaginació més funció!!

5.- Avaluació: la sessió ha anat bé, com van més o menys sempre; crec que treballar en la sala de psicomotricitat és molt agraït, els nens vénen molt contents, les mares al deixar-los ho diuen sempre...”que contents que vénen” “que bé que s’ho passen” i es veu dins la sessió!!

Normalment la Jana em comenta el què pretén fer amb els alumnes i per a què abans d’iniciar la sessió i veig que sempre es compleix, alguna vegada hi ha algun canvi, però és que la sessió ho demana i potser cal fer canvis.

M’hagués agradat més que l’AM s’hagués posat en el seu paper, potser no ha estat un paper massa convençut per a ell, potser desconegut, encara que sembla un nen dèbil i malaltís i penso que al metge hi pot haver anat més de dues vegades. Crec que el fet de poder veure la sessió ens ajudarà per seguir treballant en l’adquisió de rols, en la conversa, el diàleg entre ells dos i el treball de concentració en la tasca que està duent a terme, sense anar-se’n.

6.- Observacions: M’ha agradat molt la reflexió que els ha fet després del joc simbòlic per fer-los veure la realitat: menjar, que el metge no els faci cas... La LL té problemes amb l’alimentació i li ha anat bé, se la veia avergonyida quan parlàvem del que es menjava la Jana tot i estant malalta.

Ha estat curiós quan la Jana feia veure que es tirava pets, doncs tenia mal de panxa i l’AM s’amagava i reia sense que ens n’adonéssim, és a dir, alguna acció que la tenim com a tabú, li sobtava que sortís tranquil·lament en la sessió i a mes ho fés la Jana.

Crec que ha estat una sessió profitosa. Marxen contents amb la seva piruleta.